Mostrando entradas con la etiqueta tecnologia de la comunicació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tecnologia de la comunicació. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de abril de 2014

Serveis paral·lels a la ràdio i a la televisió

Associats amb l'emissió de programes de ràdio i de televisió es poden oferir a l'usuari serveis paral·lels . Se 'ls coneix com a <<serveis de valor afegit>>.

Teletext . És un sistema d'emissió de pàgines d'informació textual associat a cadascun del senyals de televisió.S'hi accedeix amb el comandament a distància del televisor , i es marca el número de la pàgina , que el receptor retindrà a la pantalla quan el rebi .

GUIDE Plus .És una guia de programació , inclosa als gravadors DVD de sala , que simplifica la gravació de programes . Es reben les dades del nom del programa i del canal , i l'hora d'inici i de final d'emissió , i quan escollim el programa que ens interessa , l'aparell ja queda preparat per gravar-lo.

RDS. El sistema RDS envia la informacio , de manera paral·lela a la veu i a la mísoca , en totes les freqüencies en què emet una emissora , de manera que quan l'emissora es perd , el receptor de la ràdio el torna a sintonitzar automàticament . A més , el sistema emet missatges : nom de l'emissora , data , hora , titol de la cançó , etc.

Serveis digitals . N'hi ha uns quants : infromació , entreteniment , PPV i accés a serveis bancaris . La interacció dels serveis es fa mitjançant el comandament a distància ; i quan cal enviar informació al proveïdor de serveis es fa servir un mòdem del descodificador connectat a la xarxa telefònica.

jueves, 3 de abril de 2014

Emissió i recepció de ràdio i televisió

Transmissió analògica
Transmissió digital
·Cobertura máxima fins al 2010.

·Sistema unidireccional . Es rep la programació emesa per les cadenes emissores sense possiblitat d’interectuar.

·Saturació de l’espai radioelèctric . El nombre tan elevat d’emissores fa que es produeixin interferències entre elles.

·La qualitat de la recepció té molt a verue amb la distancia entre l’emissor i el receptor , i amb factors ambientals , com per exemple el clima.
·Exigeix estacions emissores noves i l’adquisició de receptors nous.

·L’emissió i la recepeció digitals permeten accedir a nous serveis associats , amb capacitat d’interacció per part de l’usuari.

·Com que l’emissió es transmet codificada i encapsulada , <<caben>> més emissions al mateix espai radioelèctric.

·La qualitat de la recepció és molt bona , i no depèn de factors ambientals . Permet , fins i tot , utilizar dispositius mòbils .

·Banda ambla . Capacitat per transmetre una quantitat més gran de dades per unitat de temps .La televisió d’alta definició pernet qye es puguin emetre programes i pel·lícues amb una qualitat semblant a la del cinema.

lunes, 31 de marzo de 2014

LA TELEVISIÓ

La televisió és un sistema per transmetre imatges i so a través d'ones electromagnètiques , com ara la ràdio . Inicialment , la transmissió era sense fils , però en l'actualitat moltes emissores de televisió també emeten per cable.
·Com es poden veure les imatges a la pantalla?
Si t'atropes molt a la pantalla d'un televisor o al monitor d'un ordinador encés veruas que milers de petits elements en formen ola superficie . Si et concentres en una zona on es vegi una imatge de color blanc , veuràs que cada punt de llum el formen tres punts de colors vermell , verd i blau . El punt que forma cadascun s'anomena luminòfor.
Els coloors tambe es poden encendre amb més intensitat o menys , per aconseguir diferents tons o matisos . I el so es transmet com un senyal de ràdio en freqüència modulada.
·Com s'encenen i s'apaguen els luminòfors?
Es fan servir tres tècniques diferents : el canó d'electrons , el plasma i el cristall líquid (LCD ).
-El canó d'electrons es el tub clàssic de televisió . Els electrons incideixen sobre la pantalla i encenenels punts de llum.
-Als televisors de plasma cada luminofor du una quantitat petita de gas , com si fos un fluorescent minuscul .
-A les pantalles LCD , cada luminofor te al davant un cristall líquid que es pot tonrar transparent , o no , amb un senyal electric i que deixa passar o bé filtra la llum vermella , blava o verda corresponent .

27.Indica com es forma la imatge en cada cas i completa la taula :
Televisor de tub
Televisor LCD
Televisor de plasma
Els electrons incideixen sobre la pantalla i encenenels punts de llum.
Cada luminofor te al davant un cristall líquid que es pot tonrar transparent , o no , amb un senyal electric i que deixa passar o bé filtra la llum vermella , blava o verda corresponent .

Cada luminofor du una quantitat petita de gas , com si fos un fluorescent minuscul . 



28.Quines són les diferencies principals entre la transimissió  analògica del senyal de televisió i la transimissió digital ? Quina dóna més qualitat ?
Transmisión Análoga 

En un sistema analógico de transmisión tenemos a la salida de este una cantidad que varia continuamente. 

En la transmisión analógica, la señal que transporta la información es continua, en la señal digital es discreta. La forma más sencilla de transmisión digital es la binaria, en la cual a cada elemento de información se le asigna uno de dos posibles estados. 

Para identificar una gran cantidad de información se codifica un número específico de bits, el cual se conoce como caracter. Esta codificación se usa para la información e escrita. 

Ej: Teletipo = Servicio para la transmisión de un telegrama. 

La mayor de las computadoras en servicio hoy en día utilizan u operan con el sistema binario por lo cual viene más la transmisión binaria, ya sea de terminal a computadora o de computadora a computadora. 

Transmisión Digital 

En la transmisión digital existen dos notables ventajas lo cual hace que tenga gran aceptación cuando se compara con la analógica. Estas son: 

1. El ruido no se acumula en los repetidores. 

2. El formato digital se adapta por si mismo de manera ideal a la tecnología de estado sólido, particularmente en los circuitos integrados. 

La mayor parte de la información que se transmite en una red portadora es de naturaleza analógica, 

Ej: La voz 

El vídeo

martes, 11 de marzo de 2014

DAYTONA


7.Quina tecnologia utilizta aquest telèfon ?Androdi .
 Permet enviar missatges multimèdia ? Si.
 Quines són les diferencies principals entre aquest telefon i el teu? La tecnologia que utilizta , la forma de enviar missatges , la memoria , la bateria , el volum dels sons , l'ús de l'internet, etc.
8.Per què serveix la targeta de memòria que duen alguns telefons mobils ? Per almatzenar les descarregas , musica , videos , fotos o alguna aplicació que descargem .
9.Quina utilitat pot tenir el port d'infrarojos en un telefon mobil ? Els infrarojos son un port al telèfon que s'utilitza per comunicar-se amb altres dispositius (mòbil, ordinador, palm, etc.) amb el mateix tipus de port i compartir dades (segons la capacitat de l'equipament) com un intercanvi d'informació es basa en els raigs infrarojos que estan codificats i desxifrat en un arxiu d'imatge o so és enviat i obligat a alinear els ports perquè (invisible a l'ull humà) llum és enviat i detectat per tant.
L'has fet servir alguna vegada ? Per que ? No. Perque no se utiliztar-lo.
10.Què vol dir que un telefon mobil es 3G? Que tens internet al carrer i tens minuts gratis per trucar.

lunes, 10 de marzo de 2014



Construcción y fabricación

Todos los teléfonos de los fabricantes comienzan en la fase conceptual. Se crean varios bocetos y «wireframes» usando diferentes diseños, características y opciones de interfaz, como un teclado numérico solo y una pantalla táctil. Estos bocetos establecen el peso, el tamaño y la facilidad para transportarlo. Como el objetivo de mayoría de los teléfonos es ser compactos y fáciles de llevar, esta fase es la más intensa. Durante este proceso, el equipo decide qué diseños se convertirán en prototipos. Una vez que la lista esté terminada, se crearán varios prototipos. Estosmodelos normalmente son no funcionales y son solo para fines visuales. Una vez que el diseño ha sido creado, se les pasa el concepto a los ingenieros, que deciden que tipo de electrónica se necesita.La parte fundamental de cada teléfono es su electrónica. La electrónica lo controla todo desde la manera en que el teléfono muestra la información, establece las llamadas, envía la información de localización y más. Según las características establecidas durante la fase conceptual, se pueden usar diferentes electrónicas. Para la mayoría de los teléfonos hay tres componentes fundamentales: el circuito impreso que controla el teclado numérico y la recepción de la señal, una batería, y la pantalla. Además del hardware, el software se necesita para que el teléfono funcione. Casi todos los fabricantes de teléfonos móviles o celulares utilizan software propietario en sus teléfonos. El software es diseñado por un grupo de programadores que desarrollan el diseño de la interfaz, las operaciones básicas/avanzadas del teléfono, y otras características. Por defecto, la mayoría de losteléfonos modernos están programados con características básicas como mensajes de texto,calendario y reloj. Después de que los componentes y el software están decididos, el teléfono pasa a la fase final de construcción.
Cada parte del teléfono se crea de forma separada. Primero se hace la carcasa del teléfono. La mayoría de teléfonos móviles o celulares usan plástico simple que se crea mediante un proceso conocido como moldeo por inyección. Una vez que la carcasa está creada, se hace la placa de circuito impreso y se carga con el software/sistema operativo necesario. La placa del circuito se coloca entonces en la carcasa, usando una serie de tornillos, Después se añaden los otros componentes del teléfono: pantalla, teclado numérico, antena, micrófono y altavoz. Después de que el teléfono esté construido, se pasa a las pruebas. Durante la fase de pruebas, se añade la batería del teléfono y los trabajadores comprueban la energía del teléfono, la funcionalidad de los botones y la recepción. Finalmente, se hace la documentación necesaria para el teléfono y se envía para ser embalada junto con el teléfono. Una vez que todos estos componentes están comprobados, el teléfono es embalado y enviado a los puntos de venta.


jueves, 6 de marzo de 2014

Protecció dels terminals mòbils
Hi ha un conjunt d'elements que protegeixen el nostres aparells:
·Targeta SIM. És un petit circuit impres necessari per connectar el terminal a una xarxa telefonica.
·El PIN. És el nombre de quatre xifres que ens cal per activar el terminal.
·El PIN2.És un codi utliztat per accedir a serveis especials.
·El PUK .És un codi que desbloqueja la targeta SIM quan introdueix un PIN incorrecte més de dues vegades.
·El codi IMEI. És un codi únic de 15 xifres , associat al telèfon i no pas a la targeta , que fan servir els operadors per identificar els seus termianls a la xarxa

Serveis de telefonia de dades


jueves, 27 de febrero de 2014

Congres de Barcelona sobre la telefonia

Barcelona reunirà més de 50.000 professionals del sector de les comunicacions mòbils a aquest Congrés Mundial, centrada en les tendències i apostes més d'avantguarda del sector.De la telefonia mòbil Congrés Mundial presenta conjuntament el saló internacional més gran de la indústria mòbil amb una Convenció sobre les últimes avantguardes del sector. Representants dels professionals d'operadors i proveïdors de telecomunicacions mòbils a abordar el futur dels mercats i l'estratègia a seguir. A més, és una gran oportunitat per establir relacions comercialescon altres agents del sector i compartir experiències i coneixements amb altres especialistes.

martes, 25 de febrero de 2014

ACTIVITATS

1.El <<vasòfon>> és un sistema de transmissió de veu més antic que la telefonia . Busca informació a internet.
Per construir un vasofono simplement prendre dos gots i fer un petit forat a la part inferior de cada un. Llavors vam passar una corda fina a través dels forats i fer un nus. Estirar la corda per tal que la corda es tensa i comencen a parlar.
2.Explica les diferencies existents entre el <<vasòfon>> i un telefòn normal.
El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so(normalment veu) a través de llargues distàncies.Viatgen impulsos electric.
El "vasofono" és un telèfon amb 2 gots de iogurt i fil. Una ungla fa un petit forat a la part inferior de cada got (netes i seques) i va passar una línia d'uns 10 metres (o més) pels dos vaixells, nuar-lo dins de cada manera els extrems no sortir.Transmet el so per ones mecàniques.
3.En qué es diferencien la telefonia mòbil de segona generació i la tercera generació?
2G (o 2-G) és el nom abreviat per designar la segona generació de la tecnologia de telefonia mòbil.La segona generació 2G de les xarxes de telecomunicacions cel·lulars van ser llançades comercialment amb l’estàndard GSM a Finlàndia per Elisa Oyj el 1991. Les tres principals millores de les xarxes 2G per sobre dels seus predecessors eren que les converses de telèfon estaven digitalment encriptades, els sistemes 2G eren significativament més eficients en l'espectre radioelèctric permetent nivells de penetració més llunyans; i 2G va introduir els serveis de dades per mòbil, començant amb missatges de text SMS.
4.Indica les característiques que ha de tenir un telèfon mòbil per poder navegar per Internet.
Telefonia mòbil, també conegut com mòbil, bàsicament consta de dues parts principals: una xarxa de comunicacions (xarxa mòbil) i borns (o telèfons mòbils) que permeten l'accés a la xarxa.El telèfon mòbil avui ha esdevingut un instrument molt útil per la fàcil comunicació entre les persones.(com telèfons mòbils ja que ajuden a mantenir actius amb les nostres famílies en tot moment) Dispositius tenen característiques molt potents per a ús de cap manera. Els telèfons mòbils tenen diferents aplicacions que pot proporcionar diferents tasques diàries.

·Telefonia digital 

La telefonia digital va ser un gran avanç a l'hora de transmetre la veu.
-D'una banda , dóna una qualitat i una fiabilitat més grans pel que fa la senyal d'origen.
-De l'altra permet generar una serie de serveis afegits .
La diferencia fonamental consisteix en el fet que la telefonia digital codificada la veu i s'envien dades que han de ser codificades un altre cop qiuan arriben al sistema receptor.
Telefonia fixa RDSI.
Fa servir la mateixa xarxa telefonica que l'RTB. L'única diferencia es el tram que va del telefon de l'abonat fins al node que el connecta , ates que en una RDSI la transmisió es digital.
Telefonia mòbil de segona generació
Es tracta del primer sistema mòbil de telefonia digital. Fa possible la transmissió de veu a una velocitat alta si bé és més limitat per l'enviament i recepeció de dades.
Telefonia mòbil de terecera generació (3G)
Suposa una millora important del sistema de transmissió de dades . Permet l'accés a Internet , la descarrega de fitxers , missatges multimedia , reproducció a temps real de video , etc .

lunes, 24 de febrero de 2014

LA TELEFONIA

El visionario hombre, quien inventó el teléfono, fue Alexander Graham Bell. Este construyó el primer teléfono en 1876, en el estado de Massachussets, en los Estados Unidos. Este útil invento, consiste en la transmisión de sonidos a la distancia usando la electricidad.
Alexander Graham Bell, nace en Edimburgo, en el año de 1847. La profesión de éste, era la de científico. Quien realizó grandes contribuciones en distintas áreas de la tecnología de aquella época. La familia de Bell, en general, trabajó en el área de la locución. Esto sumado a la sordera de su madre, hizo que el científico, se interesara en los temas afines. Principalmente con todo lo relacionado a la acústica. Por ende, no tardó mucho en que sus intereses derivaran a los elementos relacionados con la comunicación.
Es así, como en 1876, desarrolla el teléfono, con el apoyo financiero de sus suegros. El sistema que utilizó, es básicamente el que seguimos utilizando: la transformación del sonido, en impulsos eléctricos (aunque hoy en día habría que añadir la conversión de estos impulsos eléctricos en información digital, para el sistema moderno de telefonía propiamente tal). Ese mismo año, Bell patentó su invención.
Aparte de aquello, Bell ayudó a mejorar y explorar diversos campos de la electrónica. Fue uno de los primeros científicos, en buscar la manera de grabar sonidos, por medio de campos magnéticos. Asimismo, su interés por diversos temas del ámbito científico, lo llevó a ser uno de los fundadores de la National Geographic Society. De igual manera, se cree que fue Bell, quien desarrolló el primer detector de metales.
No obstante, la hazaña de Bell, se vio empañada en el 2002. En ese entonces todo el mundo consideraba sin dudas que él había sido quien inventó el teléfono. Pero el Congreso de Los Estados Unidos, por realizar un acto de justicia, reconoció de manera oficial, la contribución al desarrollo del teléfono realizada por Antonio Meucci. Meucci era italiano, quien nace en el 1808 en Florencia. Luego de diversos problemas en su vida, con los gobiernos italianos de la época, se fue a vivir a los Estados Unidos. Meucci, habría inventado una forma básica del teléfono, en 1854. Su necesidad era bastante simple: la de unir de manera directa, su oficina con el segundo piso, donde quedaba su habitación. Esto, ya que su señora padecía de reumatismo, por lo que no podía bajar con facilidad, las escaleras de la casa. De esta manera, ella podría comunicarse fácilmente con su marido, frente a cualquier necesidad que se le presentara.
Aclarando lo anterior, me parece necesario hacer las siguientes observaciones:
-La patente que Meucci presentó en 1871, no menciona el uso de dispositivos electromagnéticos, como para calificar en cuanto a la invención del teléfono moderno; hay además inconsistencias y problemas con el diseño presentado. Muchos críticos hoy en día dudan de los modelos de Meucci, al punto que se cuestiona incluso el porqué no renovó sus patentes.
-No hay evidencia sólida de las supuestas demostraciones que Meucci realizó respecto al teléfono, salvo evidencia circunstancial, lo que no califica como prueba.
-La resolución del 2002 en los Estados Unidos no reconoce a Meucci como el inventor del teléfono, ni invalida a Bell como quien lo inventó, sino que fue de característica simbólica, reconociendo el aporte de Meucci "en" la invención del teléfono, lo que queda claro en la redacción. Por otro lado, lo que rodeo a esta resolución es reconocido por muchos como datos y evidencia de gran inexactitud lo que fue causa de gran polémica. Adicionalmente, en Canadá se aprobó luego de esta bullada resolución una moción respaldando a Bell como el inventor del teléfono.
-Se señala en algunas fuentes el uso de dinero e influencias por parte de Bell para apoderarse del descubrimiento de Meucci, y que esto está comprobado; no he podido encontrar evidencia alguna sobre aquello en ninguna fuente confiable. Existe un mito popular sobre un soborno por parte de Bell a un funcionario de la oficina de patentes llamado Zenas Wilber, lo que no deja sólo de ser un rumor al no contar esto con datos de respaldo.
Entiendo que sea un tema polémico, pero muchos investigadores y estudiosos serios consideran sin duda alguna que Bell es el inventor del teléfono, y claro, hay detractores, pero el gran consenso, erróneo o no, lo que es discutible ad infinitum,  independientemente de estos tecnicismos, es que hoy en día se reconoce casi universalmente que quien inventó el teléfono fue Bell.

XARXES DE TELEFONIA

Una xarxa de telefonia és un conjunt d'elements interconnectats entre ells amb l'objectiu de transmetre i rebre veu entre llocs diferents .
Utiliztant la infraestructura de la xarxa de telefon basica qualsevols usuari pot accedir a Internet . Per altra banda , la telefonia mòbils s'ha consolidat com un fenomen de comunicació a escala mundial.
La transimissió a traves de les xarxes de telefonia fa servir dos sistemes ben diferents : l'analogic i el digital .
·Telefonia analògica
La veu es transforma directament en impulsos elèctrics que es transmeten a traves d'un medi . L'emissor genera els impulsos i el receptor els transforma un altre cop en so.

-Xarxa de telefonia bàsica ( RTB ) . És la xarxa telefonica tradicional . Un sistema de circuits condueix els impulsos elèctrics des de l'emissor fins al receptor . Com que és impossible tenir un enllaç entre cada telefon i l'altre amb que volem parlar , es creem una serie de nodes que connecten el telefon de l'abonat amb altres nodes.
-Telefonia mòbil de primera generació . Utiliztació sistemes analògics per transmetre dades . Té un gran abast i una cobertura més bona a les zones d'orografia irregular que no pas la telefonia mobil digital.