Congres de Barcelona sobre la telefonia

Barcelona reunirà més de 50.000 professionals del sector de les comunicacions mòbils a aquest Congrés Mundial, centrada en les tendències i apostes més d'avantguarda del sector.De la telefonia mòbil Congrés Mundial presenta conjuntament el saló internacional més gran de la indústria mòbil amb una Convenció sobre les últimes avantguardes del sector. Representants dels professionals d'operadors i proveïdors de telecomunicacions mòbils a abordar el futur dels mercats i l'estratègia a seguir. A més, és una gran oportunitat per establir relacions comercialescon altres agents del sector i compartir experiències i coneixements amb altres especialistes.

ACTIVITATS

1.El <<vasòfon>> és un sistema de transmissió de veu més antic que la telefonia . Busca informació a internet.

Per construir un vasofono simplement prendre dos gots i fer un petit forat a la part inferior de cada un. Llavors vam passar una corda fina a través dels forats i fer un nus. Estirar la corda per tal que la corda es tensa i comencen a parlar.

2.Explica les diferencies existents entre el <<vasòfon>> i un telefòn normal.

El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so(normalment veu) a través de llargues distàncies.Viatgen impulsos electric.

El "vasofono" és un telèfon amb 2 gots de iogurt i fil. Una ungla fa un petit forat a la part inferior de cada got (netes i seques) i va passar una línia d'uns 10 metres (o més) pels dos vaixells, nuar-lo dins de cada manera els extrems no sortir.Transmet el so per ones mecàniques.
3.En qué es diferencien la telefonia mòbil de segona generació i la tercera generació?
2G (o 2-G) és el nom abreviat per designar la segona generació de la tecnologia de telefonia mòbil.La segona generació 2G de les xarxes de telecomunicacions cel·lulars van ser llançades comercialment amb l’estàndard GSM a Finlàndia per Elisa Oyj el 1991. Les tres principals millores de les xarxes 2G per sobre dels seus predecessors eren que les converses de telèfon estaven digitalment encriptades, els sistemes 2G eren significativament més eficients en l'espectre radioelèctric permetent nivells de penetració més llunyans; i 2G va introduir els serveis de dades per mòbil, començant amb missatges de text SMS.
4.Indica les característiques que ha de tenir un telèfon mòbil per poder navegar per Internet.
Telefonia mòbil, també conegut com mòbil, bàsicament consta de dues parts principals: una xarxa de comunicacions (xarxa mòbil) i borns (o telèfons mòbils) que permeten l'accés a la xarxa.El telèfon mòbil avui ha esdevingut un instrument molt útil per la fàcil comunicació entre les persones.(com telèfons mòbils ja que ajuden a mantenir actius amb les nostres famílies en tot moment) Dispositius tenen característiques molt potents per a ús de cap manera. Els telèfons mòbils tenen diferents aplicacions que pot proporcionar diferents tasques diàries.

·Telefonia digital 
La telefonia digital va ser un gran avanç a l'hora de transmetre la veu.
-D'una banda , dóna una qualitat i una fiabilitat més grans pel que fa la senyal d'origen.
-De l'altra permet generar una serie de serveis afegits .
La diferencia fonamental consisteix en el fet que la telefonia digital codificada la veu i s'envien dades que han de ser codificades un altre cop qiuan arriben al sistema receptor.
Telefonia fixa RDSI.
Fa servir la mateixa xarxa telefonica que l'RTB. L'única diferencia es el tram que va del telefon de l'abonat fins al node que el connecta , ates que en una RDSI la transmisió es digital.
Telefonia mòbil de segona generació
Es tracta del primer sistema mòbil de telefonia digital. Fa possible la transmissió de veu a una velocitat alta si bé és més limitat per l'enviament i recepeció de dades.
Telefonia mòbil de terecera generació (3G)
Suposa una millora important del sistema de transmissió de dades . Permet l'accés a Internet , la descarrega de fitxers , missatges multimedia , reproducció a temps real de video , etc .

LA TELEFONIA

El visionario hombre, quien inventó el teléfono, fue Alexander Graham Bell. Este construyó el primer teléfono en 1876, en el estado de Massachussets, en los Estados Unidos. Este útil invento, consiste en la transmisión de sonidos a la distancia usando la electricidad.

Alexander Graham Bell, nace en Edimburgo, en el año de 1847. La profesión de éste, era la de científico. Quien realizó grandes contribuciones en distintas áreas de la tecnología de aquella época. La familia de Bell, en general, trabajó en el área de la locución. Esto sumado a la sordera de su madre, hizo que el científico, se interesara en los temas afines. Principalmente con todo lo relacionado a la acústica. Por ende, no tardó mucho en que sus intereses derivaran a los elementos relacionados con la comunicación.

Es así, como en 1876, desarrolla el teléfono, con el apoyo financiero de sus suegros. El sistema que utilizó, es básicamente el que seguimos utilizando: la transformación del sonido, en impulsos eléctricos (aunque hoy en día habría que añadir la conversión de estos impulsos eléctricos en información digital, para el sistema moderno de telefonía propiamente tal). Ese mismo año, Bell patentó su invención.

Aparte de aquello, Bell ayudó a mejorar y explorar diversos campos de la electrónica. Fue uno de los primeros científicos, en buscar la manera de grabar sonidos, por medio de campos magnéticos. Asimismo, su interés por diversos temas del ámbito científico, lo llevó a ser uno de los fundadores de la National Geographic Society. De igual manera, se cree que fue Bell, quien desarrolló el primer detector de metales.

No obstante, la hazaña de Bell, se vio empañada en el 2002. En ese entonces todo el mundo consideraba sin dudas que él había sido quien inventó el teléfono. Pero el Congreso de Los Estados Unidos, por realizar un acto de justicia, reconoció de manera oficial, la contribución al desarrollo del teléfono realizada por Antonio Meucci. Meucci era italiano, quien nace en el 1808 en Florencia. Luego de diversos problemas en su vida, con los gobiernos italianos de la época, se fue a vivir a los Estados Unidos. Meucci, habría inventado una forma básica del teléfono, en 1854. Su necesidad era bastante simple: la de unir de manera directa, su oficina con el segundo piso, donde quedaba su habitación. Esto, ya que su señora padecía de reumatismo, por lo que no podía bajar con facilidad, las escaleras de la casa. De esta manera, ella podría comunicarse fácilmente con su marido, frente a cualquier necesidad que se le presentara.

Aclarando lo anterior, me parece necesario hacer las siguientes observaciones:

-La patente que Meucci presentó en 1871, no menciona el uso de dispositivos electromagnéticos, como para calificar en cuanto a la invención del teléfono moderno; hay además inconsistencias y problemas con el diseño presentado. Muchos críticos hoy en día dudan de los modelos de Meucci, al punto que se cuestiona incluso el porqué no renovó sus patentes.

-No hay evidencia sólida de las supuestas demostraciones que Meucci realizó respecto al teléfono, salvo evidencia circunstancial, lo que no califica como prueba.

-La resolución del 2002 en los Estados Unidos no reconoce a Meucci como el inventor del teléfono, ni invalida a Bell como quien lo inventó, sino que fue de característica simbólica, reconociendo el aporte de Meucci "en" la invención del teléfono, lo que queda claro en la redacción. Por otro lado, lo que rodeo a esta resolución es reconocido por muchos como datos y evidencia de gran inexactitud lo que fue causa de gran polémica. Adicionalmente, en Canadá se aprobó luego de esta bullada resolución una moción respaldando a Bell como el inventor del teléfono.

-Se señala en algunas fuentes el uso de dinero e influencias por parte de Bell para apoderarse del descubrimiento de Meucci, y que esto está comprobado; no he podido encontrar evidencia alguna sobre aquello en ninguna fuente confiable. Existe un mito popular sobre un soborno por parte de Bell a un funcionario de la oficina de patentes llamado Zenas Wilber, lo que no deja sólo de ser un rumor al no contar esto con datos de respaldo.

Entiendo que sea un tema polémico, pero muchos investigadores y estudiosos serios consideran sin duda alguna que Bell es el inventor del teléfono, y claro, hay detractores, pero el gran consenso, erróneo o no, lo que es discutible ad infinitum,  independientemente de estos tecnicismos, es que hoy en día se reconoce casi universalmente que quien inventó el teléfono fue Bell.

XARXES DE TELEFONIA

Una xarxa de telefonia és un conjunt d'elements interconnectats entre ells amb l'objectiu de transmetre i rebre veu entre llocs diferents .
Utiliztant la infraestructura de la xarxa de telefon basica qualsevols usuari pot accedir a Internet . Per altra banda , la telefonia mòbils s'ha consolidat com un fenomen de comunicació a escala mundial.
La transimissió a traves de les xarxes de telefonia fa servir dos sistemes ben diferents : l'analogic i el digital .
·Telefonia analògica
La veu es transforma directament en impulsos elèctrics que es transmeten a traves d'un medi . L'emissor genera els impulsos i el receptor els transforma un altre cop en so.

-Xarxa de telefonia bàsica ( RTB ) . És la xarxa telefonica tradicional . Un sistema de circuits condueix els impulsos elèctrics des de l'emissor fins al receptor . Com que és impossible tenir un enllaç entre cada telefon i l'altre amb que volem parlar , es creem una serie de nodes que connecten el telefon de l'abonat amb altres nodes.
-Telefonia mòbil de primera generació . Utiliztació sistemes analògics per transmetre dades . Té un gran abast i una cobertura més bona a les zones d'orografia irregular que no pas la telefonia mobil digital.

Portes lògiques ( tabla )

Portes Lògiques

S'ha d'instal·lar un sistema de seguretat compost per uns sensors , una alarma sonora i un circuit de control en un habitatge . Quan el sistema estigui activat ( i això es fa tancant un interruptor ) , ha de sonar un timbre si s'obre alguna de les dues finestres de la casa. Quan no ho estigui el timbre no sonarà encara que s'obri una de les finestres o totes dues . Dissenyarem un circuit elèctronic digital , utilizant portes NOR, OR i AND de dues entrades , que formarà part del bloc de control del sistema .

Plantejament digital de problemes tecnològics

1.Identificar cada element de maniobra ( control ) amb una variable

La variable tan sols pot adoptar els valors 0 (obert) i el 1 (tancat) . En el cas nostre A i B són els interruptors.

2.Identificar cada actuador amb una funció

Cada funció també prendrà únicament dos valors , depenent dels que adoptin les variables . En aquest cas , els valors 0 i 1 de la funció correspondran respectivament , als estat parat i en moviment del motor . Les variables i les funcions que només poden adoptar dos valors s'anomenen variables i funcions lògiques.

3.Elaborar la taula de veritat dels actuadors 

La taula recull tots els valors que pot prendre una funció lògica segons els valors que adoptin les variables lògiques de les quals depèn.

4.Expressar algebraicament les funcions lògiques

Al nostre circuit els valors que pren la funció M es poden obtenir multiplicant booleanamet els valors que adopten les variables lògiques A i B .Per tant , la funció M es pot expressar així : M= A · B .

Conversión binario a decimal

Veamos que numero decimal es el binario de 10101001:
Para averiguarlo se procede de igual forma que con el numero decimal anterior , pero con las bases del sistema binario . 10101001 = 1x128 + 0x64 + 0x16 + 1x8 + 0x4 + 0x2 + 1x1 + = 169

Para pasar 169 a numero binario tenemos que dividirlo entre 2 hasta que sea indivisible